Luces de bohemia

Luces de Bohèmia representa l'arrencada en la literatura d'un nou estil estètic que ja anticipés Goya en la pintura i que Valle Inclán aplicarà en la novel·la i el teatre: el Esperpento. El Esperpento és la sublimació del grotesc allà on hauria de regnar el comú i el regular: "Espanya és una deformació de la civilització Europea", es tracta d'un país on el talent és recelado mentre triomfa el nepotisme i el arribismo fruit d'una falta generalitzada de valors per una situació de miseria econòmica que feia passar gana a bona part de la població. Enmig d'aquest brou de cultiu s'alça Màxim Estel, alter ego del poeta maleït Alejandro Sawa, qui havent-se-li negat l'èxit i el reconeixement va morir en la més absoluta misèria i que Valle Inclán rememorarà en un delirant Viacrucis en la seva última nit de vida. La puresa del personatge, la seva rectitud i l'èpica per representar a l'artista incorruptible, lliure i idealista xoca amb una realitat mesquina i macilenta que silencia tota bellesa i converteix el noble i excepcional en vulgar, negant la glòria del sacrifici, deformant la tragèdia d'una vida en una basta mojiganga fins a produir la riallada còmplice de l'espectador mentre plora quedo el cor, esglaiat i devastat.